"Indignats"

Los indignados

Les revolucions uneixen a tot tipus de gent en un sol objectiu. Moltes veus, gèneres de música, instruments diversos que criden en diferents llengües per reclamar el mateix. Aquesta cançó n'és un exemple clarísim.
Aquesta cançó és el recull online d'una actuació que es va dur a terme a la una congregació d'ingidnats a Alacant  amb molt bona acollida. Amb una sistema de difusió molt encertat, la cançó va arribar a tothom sense distincions de sexe, ètnia o gènere muscial. Per aquest motiu no podem comptar exactament la repercusió d'aquesta cançó.
Exclusivament àudio, tot i ser un vídeo, entre uns i altres han creat una melodia molt completa en tots els sentits. La lletra es plena de recursos metafòrics, però això no els impideix per a res expressar-se amb claretat.Tracta un tema general que afecta a la majoria i posa exemples.




"Una canción salida de la Plaza del 15M en Alicante, interpretada por músicos amateurs y voces indignadas vinculadas al movimiento."


"Por orden de aparición, han participado:
- Naliam Cantero: xaphoon, violín y bouzouki
- Boris Garcés: guitarras acústicas y coros
- Antonio Perez: voz principal, coros y rap
- Eva Teruel: voz principal y coros
- Manolo Martínez: bajo, teclados y producción musical
- Sile Kuu: crótalos bereberes y bendir marroquí
- Kiko Martínez: batería y otras percusiones étnicas
- Estíbaliz Sanchis: voz principal y coros
- Aráks Skára: voz principal y coros
- Kayele Authary: voz principal y coros
- Juan Ramon: guitarra flamenca, cajón, palma y jaleos
- Jesus Bustos: guitarra eléctrica
- Alfonso Copé: guitarra eléctrica, guitarra española, wah-wah y coros
- Daniel Fernández: voz principal, coros y compositor de la canción
- Berenguer Pastor Adrian: saxofón
- Daniel Martinez: ukelele
- Violeta Silvar: voz principal y coros
- Ivan Serrano: voz principal y coros
- Anita Antón: voz principal y coros
y con el cameo de Leo Copé Antón: gritos indignados"




En directe sempre és millor:
http://www.youtube.com/watch?v=KEVK0nBHgAU

La inspiració de la nova revolució

Los campesinos; lletra: Antonio Aparicio, música: Enrique Casal Chapi

Revolucions n'hi ha hagut sempre perquè el món canvia i per tant la manera de gobernar també ho ha de fer. Aquí deixem un poema d'Antonio Aparicio transformat en cançó gràcies a la composició d'Enrique Casal Chapi.
Amb 30000 visites i 24 comentaris, aquest video és rescatat de la seva època, que suposem va ser transmés de boca en boca pels revolucionaris i en efecte va tenir seguiment i repercusió evident, tot i que actualment aquest video no té públic exponencial que s'hi pugui identificar tant bé com abans.
Visualment veiem recursos de l'època. S'intercalen dibuixos amb vídeo i el llenguatje emprat es directe però també poètic i ple de figures retòriques.
El misatge s'amaga rere el poema i tracta un tema molt general, d'una comunitat que es fa dir "los campesinos".

 Aquesta es la lletra d'una creació duta a terme el 1939 i que a hores d'ara ens pot servir d'inspiració.

Los campos heridos de tanta metralla,
los pueblos sangrantes de tanto dolor,
y los campesinos sobre la batalla,
para destrozar al fascismo traidor.
Dejando el arado tirado en la tierra,
tomando el fusil para pelear,
marchamos alegres hacia las trincheras,
para que en España haya libertad.
Somos los campesinos,
hoy somos los soldados.
¡Adelante!
Gritan nuestros fusiles,
gritan nuestros arados.
¡Adelante!
¡Adelante! ¡Adelante!
La sangre que corre valiente a diario
ha de ahogar un día en su tempestad
a los enemigos del proletariado,
y a los enemigos de nuestra unidad.
Ya llegará el día de nuestra victoria;
la Paz por el mundo se paseará,
talleres y campos cantando la gloria
de los que cayeron por la libertad.
Somos los campesinos,
hoy somos los soldados.
¡Adelante!
Gritan nuestros fusiles,
gritan nuestros arados.
¡Adelante!
¡Adelante! ¡Adelante!

Una cançó per deixar les coses clares

Canción a la Revolución per: Yellow Mellow

Per deixar les coses clares des d'un bon principi, obrim el blog amb aquesta cançó, que sense cap mena de pudor, ens dóna el nom i el cognom del que està passant als nostres dies. Amb gairebé 100000 visites i 100 comentaris, l'autora ha aprofitat molt bé l'avantatje que li dóna el patrocini de Youtube al seu canal. Tot i que els recursos que ofereix el mètode de difusió emprat no s'han explotat, la imatge aquí dóna molta més força al missatge gràcies a les expressions i els gestos.

Es tracta d'un missatge directe i clar, sense cap mena de metàfora per ajudar a pair el contingut però amb alguna comparació. El tema que tracta és sobretot el menyspreu a les manifestacions i la malversació dels diners, un tema aplicable a tothom ja que ens afecta a tots, tractat des de un punt de vista bastant realista.

Deixem aquí la lletra de la cançó per que la jutgeu com es mereix.

Ey! Hola!
Soy el joven que has dejado
Sin trabajo y sin futuro
Y en mi casa fin de mes no existe
El paro no da pa' más


Ey! Qué pasa?
Que le has cogido gustito
A recortar el dinerito
Si tu bolsillo sigue lleno
Que se jodan los demás, verdad?


Pues no! Esto acaba aquí
Para que me entiendas
Yo soy dignidad y tú eres Urdangarín


Y es que no! No nos llevamos bien
Para los medios sólo somos cien
Y sólo con mis ojos cuento 30.000


Por eso no les importa
Que tú estés bien o mal
Les importa que no quieras ni pensar
Y así manipularte con su televisión


No pasa nada si gritas
No se paran a escuchar
No te oyen desde su inmoralidad
Entre promesas cuelan una flecha al corazón


Eh! Para!
Yo no voy armada
Así que guarda ya esa porra
Luchar por mis derechos
Me convierte en un criminal


Ah! Espera!
No feliz con eso
Además vas tó cubierto
Da vergüenza ser un mercenario
Sin cerebro ni voluntad, verdad?


Pues sí! Lo acabo de decir
El aire que soltáis huele a trasero
De Merkel y Sarkozy


Y FMI! Lo que está claro aquí
Es que da pena que siendo joven
Ya me avergüence de este país


Por eso no les importa
Que tú estés bien o mal
Les importa que no quieras ni pensar
Y así manipularte con su televisión


Señor banquero el dinero
Que te estás llevando es nuestro
Y espero que no caigas nunca enfemo
Aquí la ciencia ha vuelto al tiempo de la Inquisición


Nos toca mover ficha
Buscar una salida a este camino de mentira y corrupción

Presentació

Aquest blog té com a objectiu mostrar l'art de la revolució en un context ple d'hostilitat entre la política i el poble. Totes aquelles mostres d'art que tenen com a objectiu expressar inconformitat, indignació i necessitat de canvi són benvingudes al nostre racó.