La inspiració de la nova revolució

Los campesinos; lletra: Antonio Aparicio, música: Enrique Casal Chapi

Revolucions n'hi ha hagut sempre perquè el món canvia i per tant la manera de gobernar també ho ha de fer. Aquí deixem un poema d'Antonio Aparicio transformat en cançó gràcies a la composició d'Enrique Casal Chapi.
Amb 30000 visites i 24 comentaris, aquest video és rescatat de la seva època, que suposem va ser transmés de boca en boca pels revolucionaris i en efecte va tenir seguiment i repercusió evident, tot i que actualment aquest video no té públic exponencial que s'hi pugui identificar tant bé com abans.
Visualment veiem recursos de l'època. S'intercalen dibuixos amb vídeo i el llenguatje emprat es directe però també poètic i ple de figures retòriques.
El misatge s'amaga rere el poema i tracta un tema molt general, d'una comunitat que es fa dir "los campesinos".

 Aquesta es la lletra d'una creació duta a terme el 1939 i que a hores d'ara ens pot servir d'inspiració.

Los campos heridos de tanta metralla,
los pueblos sangrantes de tanto dolor,
y los campesinos sobre la batalla,
para destrozar al fascismo traidor.
Dejando el arado tirado en la tierra,
tomando el fusil para pelear,
marchamos alegres hacia las trincheras,
para que en España haya libertad.
Somos los campesinos,
hoy somos los soldados.
¡Adelante!
Gritan nuestros fusiles,
gritan nuestros arados.
¡Adelante!
¡Adelante! ¡Adelante!
La sangre que corre valiente a diario
ha de ahogar un día en su tempestad
a los enemigos del proletariado,
y a los enemigos de nuestra unidad.
Ya llegará el día de nuestra victoria;
la Paz por el mundo se paseará,
talleres y campos cantando la gloria
de los que cayeron por la libertad.
Somos los campesinos,
hoy somos los soldados.
¡Adelante!
Gritan nuestros fusiles,
gritan nuestros arados.
¡Adelante!
¡Adelante! ¡Adelante!