viernes, 22 de junio de 2012

Retrat dels indignats



http://www.flickr.com/photos/mrsaile/sets/72157626809225932/


Elías González és un estudiant de fotografia que s'ha de dedicat a retratar les manifestacions a les seves fotografies. Anònimament i participant en les concentracions, ens porta al seu perfil de Flickr un recull de imatges espectaculars. Sense cap mena de difusió o publicitat a favor, creiem que aquestes han de ser exposades al públic per la seva cualitat.
Una rere altra, aquestes imatges són obres d'art amb un gran treball d'edició convinat amb una bona captura. Sense dubte, ha sabut emprar els recursos que ofereix la tecnologia d'avui en dia.
El missatge és clar i generalista. Tothom es pot sentir identificat o commogut per aquestes fotografies tan curosament treballades.


Un fotograf




Jesus G. Pastor, un fotografo.

Així és com es descriu aquest autor que ha tingut la genial idea de fer una recollida de les totes les pancartes i missatges indignats de les manifestacions en fotografia.

Amb una carrera de fotografia a les esquenes volem ser nosaltres qui li faci publicitat per que el missatge arribi al seu public ja que té molt potencial però no mitjans per crear repercusió.

Les fotografies estan més centrades a el contingut que en la forma, i potser per això no s'han explotat els recursos visuals de que disposava. De totes maneres l'originalitat dels missatges, comparacions humorístiques i idees per transmetre el contingut estan molt ben trobades. 

Els missatges son diversos, alguns de més clars i altres de no tant, però en general tracten temes aplicables a tothom i el tema es molt homogeni.


jueves, 21 de junio de 2012

El mundo se mueve (canción 15-M)


Aquesta simple cançó composta per Germán García Lillo està penjada al youtube a través del canal reivaj100 el maig de l'any passat i ha obtingut més de 39200 visites i 173 "m'agrada". El vídeo deu haver estat molt divulgat per Madrid i en conseqüència, la resta d'Espanya des que va començar el moviment 15-M.

Els que estan darrere d'aquesta motivadora peça musical pretenen expressar primer amb un llenguatge més poètic fent ús de metàfores i símils descriure la situació que encara estem vivint en relació a la política, i més endavant comença a fer una clara enumeració del que es queixa. A la tornada de la cançó anima a que més gent formi part d'aquest moviment, i afegeix frases en anglès per denotar l'interès internacional de la proposta. No només tenim problemes aquí, sinó que tot el món hi està embolicat, i a tot arreu ha d'haver revolucions i s'ha d'ajudar els uns als altres.

Pel muntatge del video s'ha optat per anar mostrant la lletra enlloc de passar imatges relacionades. Segurament se li vol donar molta importància a la lletra per assegurar-se que el missatge arribi més clar i precís.

«The amorphous black blob». (Foto: Sarah Rice)


Aquesta foto va ser presa el 20 de febrer de 2012, per Sarah Rice a San Francisco, durant una representació d'artistes que es manifestaven contra la personalitat corporativa ocupant la Wall Street West sota una manta flexible negra.

Aquesta foto ha estat publicada a la revista d'art i cultura anomenada Rancho Las Voces de Ciudad Juárez, Chihuahua. I no sembla haver tingut massa difusió, almenys a Espanya.

El que provablement volien transmetre els indignats californians amb aquesta peculiar representació i que ha sabut captar molt encertadament aquesta fotògrafa, era la sensació d'opressió, ofec, impotència, i en definitiva, absència de llibertat que actualment molta gent està passant a causa de la crisi i la mala gestió política i financiera.

La canción de los indignados (el jueves)




Ferran Andechaga


Aquest video sembla haver tingut bastant d'èxit ja que l'has visualitzat unes 11200 persones i ha optingut 226 vots positius. Això deu ser a causa de que ha estat penjat al eljueveshumor, el canal del youtube de la popular i polèmica revista d'humor "Jueves".


El contingut principal de l'objecte en qüestió és una cançó de gènere musical rap que parla sobre l'actualitat a Espanya des d'un punt de vista d'indignat. La cançó va acompanyada d'imatges que il·lustren la lletra i que de vegades creen conexions iròniques. És un muntatge simple i de baixa qualitat, però no deixa de transmetre el missatge.

A la lletra de la cançó es fa servir un llenguatge de vegades vulgar, amb l'intenció d'apropar-se més a la gent, i alhora demostrar els sentiments negatius que la situació actual genera entre molta gent.


M'indignaré

Me indignaré adaptació per: Jose Mota




Jose Mota, un dels comediants espanyols més coneguts, deixa de banda l'humor per un moment per mostrar-nos una caracterització del context social dels nostres dies. Aquesta performance va ser emesa a TV1, amb la repercusió i publicitat que això comporta. Provablement , de tots els vídeos que hem penjat, aquest és el que més persones ha vist.
No cal dir, que evidentment amb el suport d'un estudi de televisió al darrera, l'acabat del video és molt professional, però el concepte de musical, tal i com està proposat, no permet gaire joc de plans ni angulacions. En aquest sentit es molt simple, tot i que juga molt amb els missatges amagats rere el plà principal.
El missatge és una evolució del passat fins al nostre present protagonitzat per un personatge que representa un estudiant i la seva opinió en una posició aplicable a tots els joves. Amb un aire reïvindicatiu ens  fa riure i alhora ser més conscients del que passa.

¡ESPABILA!







"¡ESPABILA!" és un grup de Facebook igual que "Humor Indignado" que també ens ofereix informació sobre tot el que està succeint de manera gratuïta, desinteresada i veraç. En aquest cas us portem un video on fan un resum del que podem trobar a la seva comunitat. Relativament recent, aquest conjunt consta amb 352 seguidors a Facebook i uns cuants més a la xarxa de Twitter i un gran talent per fer-se entendre en un mitjà principalment habitat pel jovent que és públic exponencial de les seves publicacions.
Aquesta creació en format vídeo no compta amb una gran elaboració en quant a la realització, però si en el muntatge. La veu en off d'una noia anònima com qualsevol atra, és un molt bon recurs per apropar el públic a l'emisor.
Es tracta d'un missatge clar i concís que parteix d'una experiència personal per després generalitzar anant al gra molt encertadament.

L'humor també s'indigna


Aquesta es una de les vinyetes humorístiques del grup de Facebook "Humor Indignado" que se'ns ofereix en la direcció del peu de foto. En aquesta comunitat podem trobar un recopilatori de ridiculitzacions molt aconseguides tant visual com conceptualment. 
Amb un total de 200000 seguidors aquest espai ha sabut captar l'atenció de tota mena de públic i les seves vinyetes han estat compartides nombroses vegades.
Sense cap mena de dubte, cada dibuix és una vertadera obra d'art on, com en la imatge d'exemple, l'ús de recursos com les metàfores de tot tipus i àmbit o el joc amb l'espai buit estan molt ben treballats. Així mateix, el format comunitat ofereix a tothom l'oportunitat de participar-hi sense cap esforç.
Un missatge d'esperaça en un context de decepció transmés amb claretat i optimisme. Moltes vessants del mateix tema tractades en una sola pàgina des d'un punt de vista inpersonal i anònim però alhora proper.


"Somos los indignados que patean"


Videoclip de la canción "Somos indignados que patean".
Ruta Nororiental. Julio 2011
Composición y interpretación: Silvia i Walter
Dirección, edición y filmación: Elisabet Alonso y Nayah Pascual


Amb aquesta publicació plasmem l'esperit lluitador i la força del poble.

Amb 32000 visites i 74 comentaris, ens envia un missatge contundent i alhora emotiu. Un treball audiovisual curosament elaborat evident amb la repercusió i el seguiment dels usuaris d'Internet.
El muntatge és molt acurat i aprofita el recurs de la gent que sense dubtar-ho hi ha participat com a extra. Els bons plans detal i la senzillesa de la melodia combinats, li donen un aire molt proper i les figueres retòriques que conviden tothom a sortir al carrer per unir-se a la marxa.
El misatge per tant, és clar però amb paraules ben buscades. Parla d'un conjunt indefinit de persones, d'un col·lectiu que ens afecta al poble governat. Fa que tots ens hi sentim identificats.

miércoles, 20 de junio de 2012

Indignados por Carmen Tundidor


El sentiment d'indignació ha despertat la necessitat de comunicar les queixes de manera creativa per cridar l'atenició. Cadascú vol posar el seu "gra de sorra" evocant les seves emocions de la millor manera que sap fer, i en aquest cas és cantant música folklòrica andalusa, concretament des de Jerez de la Frontera, en una de les assamblees d'indignats del moviment 15-M.


Aquesta actuació ha estat enregistrada en vídeo i penjada al youtube per tal de fer-ne divulgació. S'ha fet des d'un canal anomenat democraciarealjerez dedicat a penjar videos relacionats amb el moviment 15-M a Jerez i aquest video en concret ha obtingut més de 3300 visites. A més d'aquest video en té 72 més, i en total consta de més de 32000 visites en total. Tot i així si aquest video podria tenir més visites si hagués tingut millor publicitat, però això fa pensar que potser només està dirigit als habitants de Jerez.


Pel que fa al contingut, sembla ser que la principal intenció de l'actuació no era ser grabada per penjar-la a les xarxes socials, sinó que sembla estar improvisat, i la qualitat d'imatge i de so no és important. El que compta aquí era l'acte en si, el fet d'expresar musicalment tot el que està passant des del punt de vista dels qui ho pateixen, i amb intenció d'animar a la gent a afegir-se a la protesta, i crear vincles d'empatia amb el públic amb la interpretació dels músics.


La música tradicional andalusa no sol tractar temes de política ni socials, i el fet que en aquest cas si es faci li dona un toc d'ironia que promou encara que la gent no deixi d'expressar el seu descontentament. La lletra consta de tres estrofes, una d'elles es repeteix per tal que la cançó s'enganxi més. I diu així:

Indignada, insatisfecha con la justicia e igualdad,
Decepcionada, ¿dónde está la transparencia y la humanidad?
La falsa democracia, la ley que nos obligan a aceptar.
Deprimida con la vida y ahora vamos todos a cantar…
No somos mercancía en manos de políticos y banqueros,
Si no nos dejáis soñar despertaremos al mundo entero,
Vamos movimiento 15M, juntos podemos con todos ellos…
Queremos vivir, no sobrevivir en este mundo de locos,
Sólo quieren dinero a costa de todos nosotros,
Políticos y banqueros igual a rateros,
Beneficios es lo que obtienen con nuestro trabajo y esfuerzo…
No somos mercancía en manos de políticos y banqueros,
Si no nos dejáis soñar despertaremos al mundo entero,
Vamos movimiento 15M, juntos podemos con todos ellos…


Com veieu la lletra expressa de manera clara els objectes de la seva protesta, que són la justícia, la igualtat, la falsa democràcia, els polítics i els banquers, els diners... Temes generals que afecten a tothom d'una manera o altra i que ens uneixen per "cantar" junts i recolzar-nos els uns als altres, i motivar-nos per seguir endavant.

lunes, 18 de junio de 2012

"Indignats"

Los indignados




Les revolucions uneixen a tot tipus de gent en un sol objectiu. Moltes veus, gèneres de música, instruments diversos que criden en diferents llengües per reclamar el mateix. Aquesta cançó n'és un exemple clarísim.
Aquesta cançó és el recull online d'una actuació que es va dur a terme a la una congregació d'ingidnats a Alacant  amb molt bona acollida. Amb una sistema de difusió molt encertat, la cançó va arribar a tothom sense distincions de sexe, ètnia o gènere muscial. Per aquest motiu no podem comptar exactament la repercusió d'aquesta cançó.
Exclusivament àudio, tot i ser un vídeo, entre uns i altres han creat una melodia molt completa en tots els sentits. La lletra es plena de recursos metafòrics, però això no els impideix per a res expressar-se amb claretat.Tracta un tema general que afecta a la majoria i posa exemples.




"Una canción salida de la Plaza del 15M en Alicante, interpretada por músicos amateurs y voces indignadas vinculadas al movimiento."


"Por orden de aparición, han participado:
- Naliam Cantero: xaphoon, violín y bouzouki
- Boris Garcés: guitarras acústicas y coros
- Antonio Perez: voz principal, coros y rap
- Eva Teruel: voz principal y coros
- Manolo Martínez: bajo, teclados y producción musical
- Sile Kuu: crótalos bereberes y bendir marroquí
- Kiko Martínez: batería y otras percusiones étnicas
- Estíbaliz Sanchis: voz principal y coros
- Aráks Skára: voz principal y coros
- Kayele Authary: voz principal y coros
- Juan Ramon: guitarra flamenca, cajón, palma y jaleos
- Jesus Bustos: guitarra eléctrica
- Alfonso Copé: guitarra eléctrica, guitarra española, wah-wah y coros
- Daniel Fernández: voz principal, coros y compositor de la canción
- Berenguer Pastor Adrian: saxofón
- Daniel Martinez: ukelele
- Violeta Silvar: voz principal y coros
- Ivan Serrano: voz principal y coros
- Anita Antón: voz principal y coros
y con el cameo de Leo Copé Antón: gritos indignados"





En directe sempre és millor:
http://www.youtube.com/watch?v=KEVK0nBHgAU

La inspiració de la nova revolució

Los campesinos; lletra: Antonio Aparicio, música: Enrique Casal Chapi


Revolucions n'hi ha hagut sempre perquè el món canvia i per tant la manera de gobernar també ho ha de fer. Aquí deixem un poema d'Antonio Aparicio transformat en cançó gràcies a la composició d'Enrique Casal Chapi.
Amb 30000 visites i 24 comentaris, aquest video és rescatat de la seva època, que suposem va ser transmés de boca en boca pels revolucionaris i en efecte va tenir seguiment i repercusió evident, tot i que actualment aquest video no té públic exponencial que s'hi pugui identificar tant bé com abans.
Visualment veiem recursos de l'època. S'intercalen dibuixos amb vídeo i el llenguatje emprat es directe però també poètic i ple de figures retòriques.
El misatge s'amaga rere el poema i tracta un tema molt general, d'una comunitat que es fa dir "los campesinos".

 Aquesta es la lletra d'una creació duta a terme el 1939 i que a hores d'ara ens pot servir d'inspiració.


Los campos heridos de tanta metralla,
los pueblos sangrantes de tanto dolor,
y los campesinos sobre la batalla,
para destrozar al fascismo traidor.
Dejando el arado tirado en la tierra,
tomando el fusil para pelear,
marchamos alegres hacia las trincheras,
para que en España haya libertad.
Somos los campesinos,
hoy somos los soldados.
¡Adelante!
Gritan nuestros fusiles,
gritan nuestros arados.
¡Adelante!
¡Adelante! ¡Adelante!
La sangre que corre valiente a diario
ha de ahogar un día en su tempestad
a los enemigos del proletariado,
y a los enemigos de nuestra unidad.
Ya llegará el día de nuestra victoria;
la Paz por el mundo se paseará,
talleres y campos cantando la gloria
de los que cayeron por la libertad.
Somos los campesinos,
hoy somos los soldados.
¡Adelante!
Gritan nuestros fusiles,
gritan nuestros arados.
¡Adelante!
¡Adelante! ¡Adelante!

Una cançó per deixar les coses clares

Canción a la Revolución per: Yellow Mellow



Per deixar les coses clares des d'un bon principi, obrim el blog amb aquesta cançó, que sense cap mena de pudor, ens dóna el nom i el cognom del que està passant als nostres dies. Amb gairebé 100000 visites i 100 comentaris, l'autora ha aprofitat molt bé l'avantatje que li dóna el patrocini de Youtube al seu canal. Tot i que els recursos que ofereix el mètode de difusió emprat no s'han explotat, la imatge aquí dóna molta més força al missatge gràcies a les expressions i els gestos.

Es tracta d'un missatge directe i clar, sense cap mena de metàfora per ajudar a pair el contingut però amb alguna comparació. El tema que tracta és sobretot el menyspreu a les manifestacions i la malversació dels diners, un tema aplicable a tothom ja que ens afecta a tots, tractat des de un punt de vista bastant realista.




Deixem aquí la lletra de la cançó per que la jutgeu com es mereix.

Ey! Hola!
Soy el joven que has dejado
Sin trabajo y sin futuro
Y en mi casa fin de mes no existe
El paro no da pa' más


Ey! Qué pasa?
Que le has cogido gustito
A recortar el dinerito
Si tu bolsillo sigue lleno
Que se jodan los demás, verdad?


Pues no! Esto acaba aquí
Para que me entiendas
Yo soy dignidad y tú eres Urdangarín


Y es que no! No nos llevamos bien
Para los medios sólo somos cien
Y sólo con mis ojos cuento 30.000


Por eso no les importa
Que tú estés bien o mal
Les importa que no quieras ni pensar
Y así manipularte con su televisión


No pasa nada si gritas
No se paran a escuchar
No te oyen desde su inmoralidad
Entre promesas cuelan una flecha al corazón


Eh! Para!
Yo no voy armada
Así que guarda ya esa porra
Luchar por mis derechos
Me convierte en un criminal


Ah! Espera!
No feliz con eso
Además vas tó cubierto
Da vergüenza ser un mercenario
Sin cerebro ni voluntad, verdad?


Pues sí! Lo acabo de decir
El aire que soltáis huele a trasero
De Merkel y Sarkozy


Y FMI! Lo que está claro aquí
Es que da pena que siendo joven
Ya me avergüence de este país


Por eso no les importa
Que tú estés bien o mal
Les importa que no quieras ni pensar
Y así manipularte con su televisión


Señor banquero el dinero
Que te estás llevando es nuestro
Y espero que no caigas nunca enfemo
Aquí la ciencia ha vuelto al tiempo de la Inquisición


Nos toca mover ficha
Buscar una salida a este camino de mentira y corrupción

Presentació

Aquest blog té com a objectiu mostrar l'art de la revolució en un context ple d'hostilitat entre la política i el poble. Totes aquelles mostres d'art que tenen com a objectiu expressar inconformitat, indignació i necessitat de canvi són benvingudes al nostre racó.