Retrat dels indignats

http://www.flickr.com/photos/mrsaile/sets/72157626809225932/


Elías González és un estudiant de fotografia que s'ha de dedicat a retratar les manifestacions a les seves fotografies. Anònimament i participant en les concentracions, ens porta al seu perfil de Flickr un recull de imatges espectaculars. Sense cap mena de difusió o publicitat a favor, creiem que aquestes han de ser exposades al públic per la seva cualitat.
Una rere altra, aquestes imatges són obres d'art amb un gran treball d'edició convinat amb una bona captura. Sense dubte, ha sabut emprar els recursos que ofereix la tecnologia d'avui en dia.
El missatge és clar i generalista. Tothom es pot sentir identificat o commogut per aquestes fotografies tan curosament treballades.

Un fotograf

http://www.unfotografo.es/2012/15m-indignados-lemas-pancartas

Jesus G. Pastor, un fotografo.

Així és com es descriu aquest autor que ha tingut la genial idea de fer una recollida de les totes les pancartes i missatges indignats de les manifestacions en fotografia.

Amb una carrera de fotografia a les esquenes volem ser nosaltres qui li faci publicitat per que el missatge arribi al seu public ja que té molt potencial però no mitjans per crear repercusió.

Les fotografies estan més centrades a el contingut que en la forma, i potser per això no s'han explotat els recursos visuals de que disposava. De totes maneres l'originalitat dels missatges, comparacions humorístiques i idees per transmetre el contingut estan molt ben trobades. 

Els missatges son diversos, alguns de més clars i altres de no tant, però en general tracten temes aplicables a tothom i el tema es molt homogeni.

El mundo se mueve (canción 15-M)

Aquesta simple cançó composta per Germán García Lillo està penjada al youtube a través del canal reivaj100 el maig de l'any passat i ha obtingut més de 39200 visites i 173 "m'agrada". El vídeo deu haver estat molt divulgat per Madrid i en conseqüència, la resta d'Espanya des que va començar el moviment 15-M.

Els que estan darrere d'aquesta motivadora peça musical pretenen expressar primer amb un llenguatge més poètic fent ús de metàfores i símils descriure la situació que encara estem vivint en relació a la política, i més endavant comença a fer una clara enumeració del que es queixa. A la tornada de la cançó anima a que més gent formi part d'aquest moviment, i afegeix frases en anglès per denotar l'interès internacional de la proposta. No només tenim problemes aquí, sinó que tot el món hi està embolicat, i a tot arreu ha d'haver revolucions i s'ha d'ajudar els uns als altres.

Pel muntatge del video s'ha optat per anar mostrant la lletra enlloc de passar imatges relacionades. Segurament se li vol donar molta importància a la lletra per assegurar-se que el missatge arribi més clar i precís.

«The amorphous black blob». (Foto: Sarah Rice)

Aquesta foto va ser presa el 20 de febrer de 2012, per Sarah Rice a San Francisco, durant una representació d'artistes que es manifestaven contra la personalitat corporativa ocupant la Wall Street West sota una manta flexible negra.

Aquesta foto ha estat publicada a la revista d'art i cultura anomenada Rancho Las Voces de Ciudad Juárez, Chihuahua. I no sembla haver tingut massa difusió, almenys a Espanya.

El que provablement volien transmetre els indignats californians amb aquesta peculiar representació i que ha sabut captar molt encertadament aquesta fotògrafa, era la sensació d'opressió, ofec, impotència, i en definitiva, absència de llibertat que actualment molta gent està passant a causa de la crisi i la mala gestió política i financiera.

La canción de los indignados (el jueves)

Ferran Andechaga


Aquest video sembla haver tingut bastant d'èxit ja que l'has visualitzat unes 11200 persones i ha optingut 226 vots positius. Això deu ser a causa de que ha estat penjat al eljueveshumor, el canal del youtube de la popular i polèmica revista d'humor "Jueves".


El contingut principal de l'objecte en qüestió és una cançó de gènere musical rap que parla sobre l'actualitat a Espanya des d'un punt de vista d'indignat. La cançó va acompanyada d'imatges que il·lustren la lletra i que de vegades creen conexions iròniques. És un muntatge simple i de baixa qualitat, però no deixa de transmetre el missatge.

A la lletra de la cançó es fa servir un llenguatge de vegades vulgar, amb l'intenció d'apropar-se més a la gent, i alhora demostrar els sentiments negatius que la situació actual genera entre molta gent.

M'indignaré

Me indignaré adaptació per: Jose Mota

Jose Mota, un dels comediants espanyols més coneguts, deixa de banda l'humor per un moment per mostrar-nos una caracterització del context social dels nostres dies. Aquesta performance va ser emesa a TV1, amb la repercusió i publicitat que això comporta. Provablement , de tots els vídeos que hem penjat, aquest és el que més persones ha vist.
No cal dir, que evidentment amb el suport d'un estudi de televisió al darrera, l'acabat del video és molt professional, però el concepte de musical, tal i com està proposat, no permet gaire joc de plans ni angulacions. En aquest sentit es molt simple, tot i que juga molt amb els missatges amagats rere el plà principal.
El missatge és una evolució del passat fins al nostre present protagonitzat per un personatge que representa un estudiant i la seva opinió en una posició aplicable a tots els joves. Amb un aire reïvindicatiu ens  fa riure i alhora ser més conscients del que passa.

¡ESPABILA!

http://www.facebook.com/pages/espabila/337719292960640

"¡ESPABILA!" és un grup de Facebook igual que "Humor Indignado" que també ens ofereix informació sobre tot el que està succeint de manera gratuïta, desinteresada i veraç. En aquest cas us portem un video on fan un resum del que podem trobar a la seva comunitat. Relativament recent, aquest conjunt consta amb 352 seguidors a Facebook i uns cuants més a la xarxa de Twitter i un gran talent per fer-se entendre en un mitjà principalment habitat pel jovent que és públic exponencial de les seves publicacions.
Aquesta creació en format vídeo no compta amb una gran elaboració en quant a la realització, però si en el muntatge. La veu en off d'una noia anònima com qualsevol atra, és un molt bon recurs per apropar el públic a l'emisor.
Es tracta d'un missatge clar i concís que parteix d'una experiència personal per després generalitzar anant al gra molt encertadament.